LA ROMANITZACIÓ

	La romanització Històries de Catalunya    TV3
	Un cop conquerida i pacificada Hispània, els romans hi van imposar la seva organització política i administrativa, social i econòmica. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es va imposar el culte a l'emperador. Alhora, el dret romà, que tindria una gran influència en el futur, va substituir l'indígena. Al camp, es van confiscar les terres als indígenes i es van repartir a colons, soldats i indígenes amics. Es van crear latifundis de propietat privada, que utilitzaven mà d'obra esclava com a sistema de treball. De tota manera, els propietaris rics tendien a viure a les ciutats i a deixar el treball de la terra en mans d'administradors. Aquests van introduir noves tècniques de conreu i l'ús del regadiu. Les unitats de treball agrícola es van organitzar a semblança de les vil·les romanes i s'hi conreava, sobretot, vinya, olivera, blat i conreus d'horta. Les vil·les disposaven també d'un petit bosc i s'hi practicava la ramaderia. A Catalunya, les primeres vil·les van aparèixer cap al segle II aC a les planes del Vallès, el Maresme, el Penedès i el Camp de Tarragona, i a la vall inferior del Segre, al voltant d'Ilerda. La seva màxima expansió va ser durant el temps d'August. La costa catalana va destacar per la producció i comercialització de vi, que va impulsar també la producció i comercialització d'àmfores. Els romans van introduir millores molt importants en l'organització de les ciutats. La ciutat es va convertir a l'època romana en un centre de producció i comerç de primer ordre. En la compra i venda de productes, la utilització de moneda romana era habitual. El desenvolupament d'una important xarxa de camins i la unificació de la moneda van contribuir a expandir el comerç. L'organització de la ciutat es va adaptar a les necessitats del comerç, de l'administració i del nombre creixent de ciutadans. Això es va reflectir en la construcció d'importants obres públiques com ara fòrums, teatres, amfiteatres, circs i basíliques (com a Tarragona), temples (com el de Vic), termes (com les de Caldes de Montbui), aqüeductes i ponts (com el de Martorell), etc. L'eix principal de la xarxa de camins romana el constituïa la via Augusta. Aquesta via, que seguia la costa mediterrània des de Cartago Nova fins a València, arribava a l'Ebre per Dertosa. Un cop a Tarraco, amb l'arc de Berà com a límit oriental, entrava cap a l'interior fins a Martorell, on es conserva l'anomenat pont del Diable sobre el Llobregat. Després, tornava cap a la costa per Barcino i continuava pel Maresme fins a Gerunda. Des d'aquí, anava cap al Pirineu i penetrava a la Gàl·lia per la zona de la Jonquera. Cap al 27 aC, August va convertir les dues províncies d'Hispània en tres. La citerior, també anomenada Tarraconense, va incorporar els territoris des de la costa catalana fins a Galícia a través de la vall de l'Ebre, i es va convertir així en la província més extensa. La capital de la província Tarraconense esdevingué la pròspera colònia de Tarraco, amb unes 70 hectàrees d'extensió i un nombre destacat d'edificis monumentals de força valor. De tota manera, la crisi política i econòmica que va viure l'Imperi romà des del segle III, va afectar la ciutat de forma irreversible.